Páginas

Un poema en catalan


Unico poema que escribí en catalán, por lo menos de momento, y único texto literario que escribí en alguna lengua que no sea mi castellano materno. Lo escribí en una época de sequía y desesperación. Se lo mostré a mi amigo bibliotecario de Salt para ver si tenía faltas y me corrigió un par de cosas y me dijo que estaba bien, pero si algún catalanoparlante encuentra algo raro por favor dígamelo, tal vez mi amigo bibliotecario fue muy benevolente con una inmigrante recién llegada.


La Sequera

Els arbres em diuen:
això que et passa a tu
també ens passa a nosaltres, germana.
Nosaltres també tenim set
i patim aquest sol de foc.
Nosaltres també tenim les nostres fulles seques
sense color
i les nostres arrels cerquen a dins de la terra
buscant l'aigua amagada
però en troben molt poquet.
Nosaltres també, germana,
però què podem fer?
Abraça-nos, germana,
escorça i pell, saba i sang
desitjant una pluja que no n'arriba mai
i ves, tu que pots, a mullar-te al riu,
ves al mar i fes ofrena dels nostres anhels.

29.7.05


Traducción rápida para mis amigos castellanoparlantes:
La Sequía
Los árboles me dicen: / esto que te pasa a tí / también nos pasa a nosotros, hermana. / Nosotros también tenemos sed / y sufrimos este sol de fuego. / Nosotros también tenemos nuestras hojas secas / sin color / y nuestras raíces buscan dentro de la tierra / buscando el agua escondida / pero encuentran muy poca. / Nosotros también, hermana, / pero qué podemos hacer? / Abrázanos, hermana, / corteza y piel, savia y sangre / deseando la lluvia que no llega más / y ve, tú que puedes, a mojarte al río, / vete al mar y ofréndele nuestros anhelos.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Gracias Raquel por corregirme "les arrels" (y no "els") y por la buena crítica!